La bandera, El escudo L'union fait la force

Bèlgica oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental. Situat sobre la frontera cultural entre l'Europa germànica i l'Europa llatina, Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals elsflamencs (58% de la populació) a Flandes al nord i els francoparlants o valons (32%) a Valònia al sud. La Regió de Brussel·les, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potències europees—Espanya, Àustria, França i els Països Baixos—i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica és una monarquia constitucional el sobirà de la qual és Albert II, el sisè rei dels belgues. Bèlgica és un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya). 

La menció més antiga dels termes Belgae i Belgica, en llatí, es troben al libre De bello gallico de Juli Cèsar. Ell divideix la Gàl·lia en tres parts: els pobles gals, els aquitans i els belgues. Aquests últims eren separats de Gàl·lia pels rius Sena i Marne. Gàl·lia fou dividida per Marc Vispani Agripa en tres províncies, una de les quals portava el nom de Belgica. Domicià al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una Gallia Belgica i dues Germania. La Gallia Belgica fou dividida una vegada més en dos: la Belgica Prima i la Belgica Secunda. La major part de la Bèlgica actual se situa a la Germania Inferior (més tard anomenada Germania Secunda) i a la Belgica Secunda. Aquestes termes desaparegueren quasi totalment després de les Grans invasions germàniques, i no subsistiren sinó als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del segle IX, després de l'escissió de l'imperi de Carlemany amb la creació de la Lotaríngia. El clergat de l'època utilitzaren el terme Belgica per designar el regne de Lotari II, situat entre la Gallia deCarles II el Calb i la Germania de Lluís II el Germànic. Les denominacions Belgae, Belgica, Gallia Belgica desaparegueren una vegada més en el segle XII, després de la desaparició de la Lotaríngia. Durant els segles XV i XVI comtats i ducats post-carolingins s'agruparen. El terme Belgica reaparegué amb els humanistes del Renaixement però la seva utilització restà restringida als cercles intel·lectuals tot i que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a aquests principats. Un altre terme aparegué: Belgium, Belgia. En aquesta època, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i el nord de la França actual eren coneguts com els Països Baixos o les Províncies Belgues. Durant els segles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una al·legoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí amb la divisió de les disset províncies després de la Guerra dels Vuitanta Anys. Fou utilitzat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i de llurs habitants, tot i que encara era un sinònim de neerlandès, el qual els incloïa. Amb l'annexió de França, i la reunió voluntària del Principat de Lieja a la República Francesa, el terme "belga" es popularitzà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. El 1830, el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial. 

NEEROETEREN es een pueblo precioso de la ciudad flamenca de Maaseik en la provincia de Limbourg. Con su vecino Opoeteren coge su nombre del río que los recorre Está ubicado en la fronteras entre 2 zonas geográficas típicas : el país de la Meuse (fluvio) y el llamado Kempens Plateau. N1 tiene algunas aldeas : V,B, W en D. En 952 tiene nombre por primera vez de U. Durante siglos N está bajo control de la abaldía de T (Países Bajos), regida por el principe- obispo de Liejas. En 1800 se para todo por la ocupación francesa. En el XVIII, las bandas que terrorizan la región las persigue y vence Jan Clerx. Georges Simenon ubica su obra policíaca « la casa del canal » en Neeroeteren.